Casa Gaietà Fornells

La Casa Fornells és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé cap a l'any 1903 i localitzada a l'avinguda Tibidabo número 37.

Aquesta casa es localitza concretament en una parcel·la limitada per l'avinguda Tibidabo (núm.37), el carrer de Bosch i Alsina (núm.1) i el carrer Teodor Roviralta (núm. 14). Es tracta d'una construcció organitzada en una planta rectangular però volumètricament molt irregular, ja que presenta diversos nivells que conformen un alçat esgraonat. A excepció de la torre central, la casa consta de tres nivells (planta baixa, planta primera, segona i cobertes) organitzat de forma irregular. D'aquesta manera, es combinen cossos d'un únic nivell amb altres de dos pisos tot coberts amb terrats plans transitables que proporcionen a l'edifici nombroses terrasses a diferent alçada.

Com ja s'apuntava anteriorment, l'element més alt i, en definitiva que caracteritza l'edifici, és la torre mirador -aixecada sobre el vestíbul central- que compta amb tres pisos més que la resta de la construcció. Es caracteritza per les galeries porticades amb balustre de pedra adossades al seu cos de planta rectangular, concretament als dos primers nivells, mentre que es corona amb una mena de lucernari.

La casa consta de dues entrades, la principal es localitza a l'Avinguda Tibidabo i queda emmarcada dins d'un espai enjardinat delimitat amb una tanca perimetral. Pel contrari, l'altra entrada, al carrer de Bosch i Alsina núm.1 es troba a peu de carrer, des d'on s'accedeix directament. Pel que fa a l'entrada principal, aquesta s'obre en un cos rectangular, tot localitzant-se la porta al tram central -que a diferència dels laterals que consten d'únic nivell, té dos-. Es tracta d'una porta de pedra de mig punt lobulada, amb dovelles decorades amb baixos relleus de motius florals i tota ella emmarcada per un guardapols també lobulat. A sobre d'ella, al pis superior, es localitza una finestra coronella amb llinda esculpida i un mainell central, tota ella protegida per un guardapols esculpit i rematat per dos florons. La porta es troba flanquejada per sengles finestres de les mateixes característiques que les ja descrites i que s'obren -com ja apuntàvem- en sengles volums d'un únic nivell que es rematen en terrassa. La resta d'obertures de la casa combinen les finestres coronelles amb un mainell central amb altres d'una única obertura (sense mainell) però igualment, amb llinda esculpida. Pel que fa a les portes, com ja apuntàvem anteriorment, la casa consta d'una altra entrada al carrer de Bosch i Alsina (núm.1), en aquest cas d'inspiració gòtica. Es tracta d'una doble obertura amb dos arcs apuntats que s'uneixen a través d'un element central, tot emmarcat per un arc de mig punt, al intradós del qual, es localitza una obertura circular amb vitrall.

Les façanes exteriors són de maó vist que contrasten amb els elements petris que configuren les obertures i columnes de la torre. Les franges verticals als angles de la casa i les cornises de merlets són una bona mostra del treball l'arquitecte Rubió i Bellvé amb el maó, present en altres construccions barcelonines.

La combinació d'elements i formes provinents de diferents estils i cronologies està present a tota la construcció. Destaca també en aquest sentit, la tanca del jardí, amb baranes de ferro modernistes que presenten motius florals que repeteixen els de les dovelles de la porta principal.

La casa Fornell va ser construïda per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver l'any 1903, seguint un llenguatge molt personal que va desenvolupar a les primeres dècades del segle xx. Es caracteritza aquest període de l'arquitecte per l'aplicació d'estils i tipologies molt variats on destaca l'ús del maó vist i combinat amb altres materials que donen materialitat a l'edifici.

L'edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

Cap al 1940 l'edifici va ser ampliat amb uns afegits a la seva banda posterior