Salta al contingut principal

Casa Gaietà Fornells

La Casa Fornells és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé cap a l'any 1903 i localitzada a l'avinguda Tibidabo número 37.

Aquesta casa es localitza concretament en una parcel·la limitada per l'avinguda Tibidabo (núm.37), el carrer de Bosch i Alsina (núm.1) i el carrer Teodor Roviralta (núm. 14). Es tracta d'una construcció organitzada en una planta rectangular però volumètricament molt irregular, ja que presenta diversos nivells que conformen un alçat esgraonat. A excepció de la torre central, la casa consta de tres nivells (planta baixa, planta primera, segona i cobertes) organitzat de forma irregular. D'aquesta manera, es combinen cossos d'un únic nivell amb altres de dos pisos tot coberts amb terrats plans transitables que proporcionen a l'edifici nombroses terrasses a diferent alçada.


Com ja s'apuntava anteriorment, l'element més alt i, en definitiva que caracteritza l'edifici, és la torre mirador -aixecada sobre el vestíbul central- que compta amb tres pisos més que la resta de la construcció. Es caracteritza per les galeries porticades amb balustre de pedra adossades al seu cos de planta rectangular, concretament als dos primers nivells, mentre que es corona amb una mena de lucernari.

La casa consta de dues entrades, la principal es localitza a l'Avinguda Tibidabo i queda emmarcada dins d'un espai enjardinat delimitat amb una tanca perimetral. Pel contrari, l'altra entrada, al carrer de Bosch i Alsina núm.1 es troba a peu de carrer, des d'on s'accedeix directament. Pel que fa a l'entrada principal, aquesta s'obre en un cos rectangular, tot localitzant-se la porta al tram central -que a diferència dels laterals que consten d'únic nivell, té dos-. Es tracta d'una porta de pedra de mig punt lobulada, amb dovelles decorades amb baixos relleus de motius florals i tota ella emmarcada per un guardapols també lobulat. A sobre d'ella, al pis superior, es localitza una finestra coronella amb llinda esculpida i un mainell central, tota ella protegida per un guardapols esculpit i rematat per dos florons. La porta es troba flanquejada per sengles finestres de les mateixes característiques que les ja descrites i que s'obren -com ja apuntàvem- en sengles volums d'un únic nivell que es rematen en terrassa. La resta d'obertures de la casa combinen les finestres coronelles amb un mainell central amb altres d'una única obertura (sense mainell) però igualment, amb llinda esculpida. Pel que fa a les portes, com ja apuntàvem anteriorment, la casa consta d'una altra entrada al carrer de Bosch i Alsina (núm.1), en aquest cas d'inspiració gòtica. Es tracta d'una doble obertura amb dos arcs apuntats que s'uneixen a través d'un element central, tot emmarcat per un arc de mig punt, al intradós del qual, es localitza una obertura circular amb vitrall.

Les façanes exteriors són de maó vist que contrasten amb els elements petris que configuren les obertures i columnes de la torre. Les franges verticals als angles de la casa i les cornises de merlets són una bona mostra del treball l'arquitecte Rubió i Bellvé amb el maó, present en altres construccions barcelonines.

La combinació d'elements i formes provinents de diferents estils i cronologies està present a tota la construcció. Destaca també en aquest sentit, la tanca del jardí, amb baranes de ferro modernistes que presenten motius florals que repeteixen els de les dovelles de la porta principal.

La casa Fornell va ser construïda per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver l'any 1903, seguint un llenguatge molt personal que va desenvolupar a les primeres dècades del segle xx. Es caracteritza aquest període de l'arquitecte per l'aplicació d'estils i tipologies molt variats on destaca l'ús del maó vist i combinat amb altres materials que donen materialitat a l'edifici.

L'edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

Cap al 1940 l'edifici va ser ampliat amb uns afegits a la seva banda posterior




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Antiga Clínica i Centre Mèdic (Molins de Rei)

 L'Antiga Clínica i Centre Mèdic és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). Està catalogat com a patrimoni arquitectònic català. Descripció Antiga Clínica i Centre Mèdic Aquest edifici va ser construït per acollir les escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada a Molins de Rei l'any 1880.  Posteriorment va ser utilitzat com a seu de la “Clínica“, nom amb el qual era conegut popularment el centre mèdic que ocupà l'edifici. L'any 2007 es reconvertí en un complex residencial i la façana fou l'únic element que es va mantenir de l'edifici original. Es tracta d'un edifici cantoner d'estil modernista, construït amb treball de maçoneria de pedra combinada amb maó fosc. La cantonada, lleugerament aixamfranada, està presidida per una imatge del Sagrat Cort de Jesús. Les obertures de les façanes estan emmarcades amb maó vist i, a les llindes de les finestres de la planta baixa, aque...

Eduard Maria Balcells i Buïgas

(Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. Els estudis els va cursar al col·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura i poc després d'obtenir el títol el 1905, va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any. Quan era jove, junt amb el seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, varen realitzar múltiples experiments influïts per la febre inventora de l'època. Entre d'altres varen desenvolupar un subma...

Josep Azemar i Pont

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ va ser un arquitecte modernista. Es va casar amb Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés i van tenir vuit fills, entre ells Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, esposa de Manuel Carrasco i Formiguera i mare de Raimon Carrasco i Azemar. Autor de nombrosos edificis modernistes de Figueres, on va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914, com la Casa Cusí, la Casa Aron, la Casa de Puig (casa natal del pintor Salvador Dalí), la Casa Puig Soler, la Casa Salleres, la Casa Mas Roger o l'Escorxador municipal. A Olot va construir la Casa Pujador. Va dirigir la reforma de la Vil·la Florida de Barcelona, antiga Escola de Puericultura i actualment centre cívic de Sarrià - Sant Gervasi.  Vil·la Florida (Barcelona) Casa Cusí (Figueres) Casa de Puig (Figueres) Casa Puig Soler (Figueres) Casa Salleres (Figueres) Casa Mas Roger (Figueres) Escorxador municipal de Figueres Casa al carrer Moreria, 6 (Figueres) Casa Pujador (Olot)