Salta al contingut principal

Eduard Maria Balcells i Buïgas

(Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.

Els estudis els va cursar al col·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura i poc després d'obtenir el títol el 1905, va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any.

Quan era jove, junt amb el seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, varen realitzar múltiples experiments influïts per la febre inventora de l'època. Entre d'altres varen desenvolupar un submarí que mitjançant gas omplia i buidava els seus tancs aconseguint enfonsar-se i emergir. Feien els seus experiments a un llac artificial de Cerdanyola, on estiuejava tota la família. Aquest esperit innovador va portar Eduard Balcells a inventar utilitats per a la seva professió com el regle de càlcul circular o un llapis de propulsió pròpia, a més de tenir al seu lloc de treball els estris penjant del sostre perquè no es perdessin per la taula.[2] Posteriorment van constituir junts una empresa de confecció de vitralls dels quals només es coneixen els de la casa Tosquella de Barcelona.

El 17 de desembre de 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics de Barcelona.[5] El 1912 Balcells es va casar amb Eugènia Gorina Sanz, i entre 1913 i 1920 varen tenir quatre fills: Santiago, Alfons, Albert i José Antonio. Santiago i José Antonio varen ser arquitectes i l'any 1970 varen donar el fons documental del seu pare al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Hi ha diverses obres destacades projectades a Sant Cugat del Vallès, importants per al modernisme local: la casa Lluch, situada al començament de la Rabassada, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife, i la casa Monès, més coneguda com a casa Mònaco. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels.

El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva família. 


- 1906  Casa Tosquella
             C/ Ballester 4, Barcelona   

- 1909  Parada de carn núm. 435-437
             Mercat de Sant Antoni, Barcelona    

- 1910  Casa Antoni Fernández
             C/ Bisbe Morgades, Barcelona (Desapareguda)

-  1911  Pavelló del Reial Lawn-Tennis Club del Turó
             C/ Santaló i Descartes, Barcelona   

- 1912  Casa Narcís Roqueta
             C/ Torrent de l'Olla 72, Barcelona    

- 1917  Casa Narcís Roqueta
            C/ Gran de Gràcia, 69, Barcelona (Desapareguda)
   

- 1910 -1911  Torre Montserrat o casa Gual
            Avinguda Rei En Jaume, 193, Cardedeu

- 1906  Casa Dolors Balcells
             Pg. Cordellers, 4, Cerdanyola del Vallès 

- 1906  Casa Brugueroles
            Pg. Cordellers, Cerdanyola del Vallès (Desapareguda)    
   
- 1907  Casa Jaume Mestres
             Pça. Església, Cerdanyola del Vallès (Desapareguda)

- 1908  Rectoria
            C/ Sant Martí, 80, Cerdanyola del Vallès    

- 1910  Casa Masachs
            Cerdanyola del Vallès
 
- 1912  Casa Mongay
            C/ Sant Ramon 77, Cerdanyola del Vallès  

- 1912  Casa Carles Balcells
             C/ Santa Anna, Cerdanyola del Vallès (Desapareguda)

 - 1912 -1915  Escoles Municipals
             C/ Escoles, 7, Cerdanyola del Vallès    

 - 1920  Ajuntament
             Pça. Francesc Layret, Cerdanyola del Vallès  

 - 1929  Casa Mañà
             C/ Torras i Bages, Cerdanyola del Vallès     

 - 1897  Casa Francesc Llonch
             C/ Cervantes, 43, Sabadell    

- 1912   Casa Joan Baptista Ponsà
              C/ Casanovas i Bosch, 1, Sabadell    

 - 1912  Vapor Sampere
              C/ Tres Creus, 104 / Turull, 2, Sabadell    

 - 1913  Indústria Sallarès Deu
             C/ Concepció, 20 / Indústria, 37, Sabadell    

 - 1915  Despatx Genís i Pont
             C/ Sant Josep, 29-31, Sabadell   

 - 1915  La Farinera
             C/ Mestre Rius, 9-15, Sabadell   

 - 1917  Casa Isidre Fochs
             Rambla, 155-157, Sabadell    

 - 1931  Casa Guillermo
              Plaça de l'Àngel, 15-17, Sabadell
 
 - 1949   Edifici d'habitatges
              C/ Gràcia, 33, Sabadell   

 - 1905  Casa Calado
              Pg. Calado, 8, Sant Cugat del Vallès    

 - 1906  Casa Lluch
             Carretera de la Rabassada Km. 13,100, Sant Cugat del Vallès

 - 1908  Casa Mir
             Av. de Gracia, 33. Sant Cugat del Vallès

 - 1910  Casa Mònaco
             Av. de Gràcia, 50, Sant Cugat del Vallès

 - 1919 Casa Generalife    
             C/ Sant Francesc Xavier, 12, Sant Cugat del Vallès

 - 1919  Castell de Rocabruna
             Sant Feliuet de Terrassola

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Antiga Clínica i Centre Mèdic (Molins de Rei)

 L'Antiga Clínica i Centre Mèdic és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). Està catalogat com a patrimoni arquitectònic català. Descripció Antiga Clínica i Centre Mèdic Aquest edifici va ser construït per acollir les escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada a Molins de Rei l'any 1880.  Posteriorment va ser utilitzat com a seu de la “Clínica“, nom amb el qual era conegut popularment el centre mèdic que ocupà l'edifici. L'any 2007 es reconvertí en un complex residencial i la façana fou l'únic element que es va mantenir de l'edifici original. Es tracta d'un edifici cantoner d'estil modernista, construït amb treball de maçoneria de pedra combinada amb maó fosc. La cantonada, lleugerament aixamfranada, està presidida per una imatge del Sagrat Cort de Jesús. Les obertures de les façanes estan emmarcades amb maó vist i, a les llindes de les finestres de la planta baixa, aque...

Josep Azemar i Pont

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ va ser un arquitecte modernista. Es va casar amb Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés i van tenir vuit fills, entre ells Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, esposa de Manuel Carrasco i Formiguera i mare de Raimon Carrasco i Azemar. Autor de nombrosos edificis modernistes de Figueres, on va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914, com la Casa Cusí, la Casa Aron, la Casa de Puig (casa natal del pintor Salvador Dalí), la Casa Puig Soler, la Casa Salleres, la Casa Mas Roger o l'Escorxador municipal. A Olot va construir la Casa Pujador. Va dirigir la reforma de la Vil·la Florida de Barcelona, antiga Escola de Puericultura i actualment centre cívic de Sarrià - Sant Gervasi.  Vil·la Florida (Barcelona) Casa Cusí (Figueres) Casa de Puig (Figueres) Casa Puig Soler (Figueres) Casa Salleres (Figueres) Casa Mas Roger (Figueres) Escorxador municipal de Figueres Casa al carrer Moreria, 6 (Figueres) Casa Pujador (Olot)