Andreu Audet

Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.

 

Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat. Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers en l'incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d'una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals, Jordan, havia testificat a favor d'Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d'emprendre la que van anomenar "reforma del Cuerpo". Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles. Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l'Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l'Escola Superior de Bells Oficis el 1915. Va rebre la medalla d'honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador con placa de Isabel la Católica, la placa del Mérito Naval, oficial de L'Instruction Publique, medalla d'honor de Courage et Dévouement de França, membre d'honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française y de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri.

Barcelona:
    1893 - Conjunt de cases
               Passatge Isabel amb c/ Farigola i c/ Sant Camil
    1899 - Casa Concepció Mas de Pelegrí
                C/ Astúries, 28
    1900 - Casa Baldomer Rovira 
                C/ Rosselló, 247
    1901 - Teatre Apolo
                Avinduda del Paral·lel, 59. (Totalment transformat)
    1902 - Hotel Colón
                Plaça Catalunya. (Desaparegut)
    1903 -  Sala Edén Concert
                 C/ Nou de la Rambla, 12. (Desaparegut)
    1903 - Teatre Onofri
                Avinguda Paral·lel (desaparegut)
    1904 - Casa Josep Sabadell
                Rambla del Prat, 9
    1906 - Fàbrica Can Vilumara
               L'Hospitalet
    1911 - Casino de la Rabassada
               Parc de Collserola (En runes)
    1912 - Editorial M. Seguí
               Torrent de l'Olla, 9 - c/ Bonavista, 30,
               Aquesta construcció  va obtenir el tercer premi al concurs anual d'edificis
               artístics de  l'Ajuntament de Barcelona el 1912. Actualment està dedicat a
               centre de formació.

Sant Just Desvern:
       1922 - El Sanatori

Publicacions: Va publicar un llibre: Tratado de carpintería moderna. 

 Enllaços:
 Wikipedia