Salta al contingut principal

Andreu Audet

Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.

 

Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat. Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers en l'incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d'una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals, Jordan, havia testificat a favor d'Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d'emprendre la que van anomenar "reforma del Cuerpo". Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles. Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l'Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l'Escola Superior de Bells Oficis el 1915. Va rebre la medalla d'honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador con placa de Isabel la Católica, la placa del Mérito Naval, oficial de L'Instruction Publique, medalla d'honor de Courage et Dévouement de França, membre d'honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française y de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri.

Barcelona:
    1893 - Conjunt de cases
               Passatge Isabel amb c/ Farigola i c/ Sant Camil
    1899 - Casa Concepció Mas de Pelegrí
                C/ Astúries, 28
    1900 - Casa Baldomer Rovira 
                C/ Rosselló, 247
    1901 - Teatre Apolo
                Avinduda del Paral·lel, 59. (Totalment transformat)
    1902 - Hotel Colón
                Plaça Catalunya. (Desaparegut)
    1903 -  Sala Edén Concert
                 C/ Nou de la Rambla, 12. (Desaparegut)
    1903 - Teatre Onofri
                Avinguda Paral·lel (desaparegut)
    1904 - Casa Josep Sabadell
                Rambla del Prat, 9
    1906 - Fàbrica Can Vilumara
               L'Hospitalet
    1911 - Casino de la Rabassada
               Parc de Collserola (En runes)
    1912 - Editorial M. Seguí
               Torrent de l'Olla, 9 - c/ Bonavista, 30,
               Aquesta construcció  va obtenir el tercer premi al concurs anual d'edificis
               artístics de  l'Ajuntament de Barcelona el 1912. Actualment està dedicat a
               centre de formació.

Sant Just Desvern:
       1922 - El Sanatori

Publicacions: Va publicar un llibre: Tratado de carpintería moderna. 

 Enllaços:
 Wikipedia

 

 

 

 

 

 

 



 

 

 

 

 

 


 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Antiga Clínica i Centre Mèdic (Molins de Rei)

 L'Antiga Clínica i Centre Mèdic és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). Està catalogat com a patrimoni arquitectònic català. Descripció Antiga Clínica i Centre Mèdic Aquest edifici va ser construït per acollir les escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada a Molins de Rei l'any 1880.  Posteriorment va ser utilitzat com a seu de la “Clínica“, nom amb el qual era conegut popularment el centre mèdic que ocupà l'edifici. L'any 2007 es reconvertí en un complex residencial i la façana fou l'únic element que es va mantenir de l'edifici original. Es tracta d'un edifici cantoner d'estil modernista, construït amb treball de maçoneria de pedra combinada amb maó fosc. La cantonada, lleugerament aixamfranada, està presidida per una imatge del Sagrat Cort de Jesús. Les obertures de les façanes estan emmarcades amb maó vist i, a les llindes de les finestres de la planta baixa, aque...

Eduard Maria Balcells i Buïgas

(Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. Els estudis els va cursar al col·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura i poc després d'obtenir el títol el 1905, va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any. Quan era jove, junt amb el seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, varen realitzar múltiples experiments influïts per la febre inventora de l'època. Entre d'altres varen desenvolupar un subma...

Josep Azemar i Pont

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ va ser un arquitecte modernista. Es va casar amb Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés i van tenir vuit fills, entre ells Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, esposa de Manuel Carrasco i Formiguera i mare de Raimon Carrasco i Azemar. Autor de nombrosos edificis modernistes de Figueres, on va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914, com la Casa Cusí, la Casa Aron, la Casa de Puig (casa natal del pintor Salvador Dalí), la Casa Puig Soler, la Casa Salleres, la Casa Mas Roger o l'Escorxador municipal. A Olot va construir la Casa Pujador. Va dirigir la reforma de la Vil·la Florida de Barcelona, antiga Escola de Puericultura i actualment centre cívic de Sarrià - Sant Gervasi.  Vil·la Florida (Barcelona) Casa Cusí (Figueres) Casa de Puig (Figueres) Casa Puig Soler (Figueres) Casa Salleres (Figueres) Casa Mas Roger (Figueres) Escorxador municipal de Figueres Casa al carrer Moreria, 6 (Figueres) Casa Pujador (Olot)