Joan Rubió i Bellver

 Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d'Alcàntara -actualment carrer de Llovera-. Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.

El seu pare, Jaume Rubió i Almirall, era del Vendrell, però per motius laborals s'instal·là a Reus on es casaria amb Bonaventura Bellver i Tarrats i formarien una família amb quatre fills. Cal destacar que el fill gran, Marià, va estudiar per ser enginyer militar però va acabar dedicant-se a l'enginyeria civil, cosa que influenciaria en Joan i treballaran junts amb força freqüència.

Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Reus i als 15 anys, quan obté el títol (octubre de 1886), es va traslladar a Barcelona per matricular-se a l'Escola d'Arquitectura. Tot i que va perdre un any perquè va haver de repetir el projecte final de carrera, va obtenir el títol d'arquitectura l'1 de setembre de 1893,[2] quan encara no tenia 22 anys. Durant aquests anys va tenir com a professors Francesc de Paula Villar, Joan Torras i Guardiola, Joaquim Bassegoda, Rovira i Rabassa, Josep Vilaseca, i Domènech i Montaner, entre d'altres. A partir de l'obtenció del títol, mai més va tenir cap mena de relació amb l'Escola d'Arquitectura, mai va ser-ne professor. Aquest distanciament es manifesta en una sèrie de tres articles publicats a La Veu de Catalunya el 1916, en els quals ja amb una formació pròpia i autònoma, critica en general l'ensenyament impartit des de les càteres.

Era oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i de l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí.

Va ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on construí la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900).

Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la més destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el Palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe, que contribueix a donar caràcter a l'anomenat "Barri Gòtic". La seva particular visió del que havia de ser la Ciutat Vella està resumida en l'obra Taber Mons Barcinonensis (1927). Va guanyar dos cops el Concurs anual d'edificis artístics (premi municipal al millor edifici barceloní) els anys 1913, per la Casa Roviralta, i 1917, per la Torre dels Pardals, avui desapareguda.

Fou militant de la Lliga Regionalista i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914).

Les seves obres principals són: la Casa Golferichs (1901), la casa Pomar (1904), edificis de l'Escola Industrial de Barcelona (1912), la Fundació Balmesiana, i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o "Frare Blanc", la Casa Fornells i la Casa Casacuberta. Fora de la capital catalana feu l'església de Sant Miquel de la Roqueta, a Ripoll, el Monestir de la Sagrada Família a Manacor, l'edifici de les caves Raventós i l'asil del Sant Crist a Igualada.

També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista. Era l'avi dels arquitectes barcelonins Ignasi de Solà-Morales i Rubió i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.

Joan Rubió i Bellver va estar molt vinculat a Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d'arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera, al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte d'importància. En un principi, va començar a treballar al taller de Gaudí amb regularitat i a mesura que va obtenint seguretat en ell mateix i va començar a rebre encàrrecs va començar a treballar de manera independent, però mantenint la relació amb Gaudí, una relació que es podria classificar en tres períodes:

De 1893 a 1900, en què Rubió pràcticament no té cap encàrrec particular. Va participar en molts dels projectes de Gaudí d'aquests anys. Es va consolidar com un fiable col·laborador seu, sobretot en tots aquells aspectes tècnics i constructius, especialment en els càlculs gràfics de les estructures.

De 1900 a 1906, anys de gran intensitat pel seu compte. Es desmarcà de l'entorn de Gaudí per les discrepàncies amb Jujol, encara que seguirà col·laborant ocasionalment amb el seu mestre i sempre defensarà el projecte gaudinià en els seus articles o pronunciaments.

De 1906 a 1926, en què treballa en plena autonomia com a arquitecte i col·labora en algunes obres concretes amb Gaudí.

Quan Rubió comença a treballar al taller de Gaudí, estava treballant en els edificis del Palau Episcopal d'Astorga i en el Col·legi de les Teresianes de Barcelona. El primer projecte en què coneixem que va intervenir va ser la Casa Calvet. També va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard i en el Parc Güell.

D'altra banda, cal destacar la col·laboració entre Rubió i Gaudí en les obres de restauració de la Catedral de Mallorca. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el mateix Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda, cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, làmpades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

«     ¿Sabéu qué és, dins de la Historia del Art cristià, el Temple de la Sagrada Família? ¡Es la última manifestació dels problemas del goticisme a les seves acaballes, barrejats ab tot l'esplendor del nou estat de cosas que la forsa del esperit del senyor Gaudí ha creat! El goticisme encara té en ell molta forsa, ¡sembla gótich! ¡les formas encara son góticas!...     »
— Joan Rubió i Bellver

Durant aquests anys arriba a la plenitud de la seva producció i ràpidament el seu prestigi professional augmenta. El 1900, projecta un dels primers edificis de certa ressonància, la Casa Golferichs a l'Eixample de Barcelona i obtindrà el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901.

En aquests catorze anys farà més de quaranta edificis. També publicarà els textos més importants de la seva producció teòrica, on definirà la seva concepció de l'arquitectura, sintetitzant la seva pròpia experiència i el seu treball d'investigació. És en aquest moment el de la seva acció política més activa per la participació en el moviment d'ascens de la Lliga Regionalista i per la seva incorporació a l'equip de Prat de la Riba a la Mancomunitat. L'augment de prestigi personal i professional el van portar a figurar en la candidatura regionalista per les eleccions municipals de consellers de l'Ajuntament de Barcelona el 1905. Igual que Gaudí va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc i cap al 1910 va arribar a ser president del Cercle fins al 1914.

En aquests anys, la producció arquitectònica de Rubió es va dur a terme principalment entre Barcelona, Ripoll i Mallorca, encara que també va fer alguna obra a Saragossa, Gijón i Loiola. A Barcelona i als voltants, va fer diferents obres residencials que seran cases amb jardí. A Palma se li atribueixen la reforma de la casa Corbella, les dues cases bessones de la família Casasayas. També, va intervenir a l'Església Nova de Son Servera, a l'església del monestir de la Santa Família a Manacor, a la façana de la parròquia i del Banc de Sóller. Just a Sóller realitza la casa Can Prunera encara que està en dubte si és obra seva o obra d'Antoni Gaudí

A partir d'aquest moment l'arquitectura tindrà un significat diferent marcat pel retorn a l'academicisme. Ara Rubió és l'arquitecte de la Diputació Provincial de Barcelona i per això bona part de les obres d'aquest període seran encàrrecs oficials. Si en el període de 1900 – 1914 predominen les torres suburbanes ara abundaran obres de caràcter públic.

Farà algunes restauracions monumentals, com la intervenció en les obres del Palau de la Generalitat de Catalunya, en el monestir de Vallbona de les Monges, restauració de la catedral de Menorca i una proposta de recuperació monumental del centre històric de la ciutat de Barcelona.

Per últim, en els seus últims anys, farà un important treball de reflexió teòrica, des de qüestions constructives de recuperació de les tècniques rurals fins a publicacions sobre càlculs funiculars o d'estabilitat i reflexions sobre el temple cristià. Les seves últimes obres destacables van ser un asil d'avis a Igualada i l'Església del Carme de Manresa, obra que culminà el 1952, any en què va morir a Barcelona.

A més de ser arquitecte de professió, Joan Rubió i Bellver va ser polític per vocació i era també un gran orador. En un primer moment, es va interessar per militar a la Lliga Regionalista i tot sembla indicar que va col·laborar constantment amb Prat de la Riba -que era amic personal seu-, concretament a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat de Catalunya.

El 1906 va entrar a la Diputació Provincial de Barcelona, a la secció de Serveis Tècnics, com a arquitecte, lloc que va ocupar fins que es va jubilar el 1943. Després de les eleccions de 1905 va passar a ocupar un càrrec com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona. També l'havien nomenat president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va exercir el càrrec durant dos anys i el 1912 el van reelegir per dos anys més fins al 1914

Cronologia de les obres

1899–1900.   Casa dels Matons o Casa Canals
                      Barcelona, Carrer Dolors Montserdà.   
1900–1901    Casa Golferichs.
                      Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 491
1900–1901    Casa Alemany.
                      Barcelona, General Vives 29
1900–1914    Ca l'Espinal, Colònia Güell
                     Santa Coloma de Cervelló
1900–1916   Reforma de la Catedral de Mallorca
                     Palma de Mallorca
1901–1902   Casa Sánchez
                     Barcelona, C/Escoles Pies      
1901–1902   Casa Joan Valls
                     Barcelona   
1903             Casa Salvador Llobet
                     Barcelona, Carretera de la Sagrera al barri d'Horta  (Desapareguda)    
1903–1913   Casa Roviralta: El Frare Blanc
                     Barcelona, Avinguda del Tibidabo 31
1903–?         Casa Caietà Fornells
                     Barcelona, Avinguda del Tibidabo, 35
1903–1909   Safareig del Sanatori Antituberculós del Tibidabo
                     C/Júpiter,7. Les Planes. Barcelona 
1904–1905   Cases Génova i Parellada
                     Barcelona, Carrer Girona cantonada Rosselló        
1904–1906   Casa Pomar
                     Barcelona, Carrer Girona 86
1904–1912   Façana Església Parroquial de Sóller
                     Sóller,Mallorca.
1905             Reforma Santes Creus 
                     Tarragona  
1905–1906   Casa Clarasó
                     Barcelona, Carrer Granados 2  
1906             Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat
                     Montserrat 
1906–1907   Algodonera Canals
                     Barcelona, Carrer Pacífic (Desapareguda)    
1906–1907   Casa Dolcet
                     Barcelona, Av.de Vallvidrera, 44bis
1906–1908   Monestir de la Santa Família
                     Manacor, Mallorca          
1906–1910   Reforma de la casa Corbella
                     Palma, Plaça de Cort 6  
1907–?         Casa Casacuberta   
                     Barcelona, Avinguda del Tibidabo 56  
1908–1910   Casa Rialp
                     Barcelona, Carrer dels Dominics 14 
1908–?         Farmacia Puig
                     Saragossa, Carrer Azoque (Destruïda per poder realitzar un carrer)    
1909–1910   Casa Ripol-Noble 
                     Barcelona, Passeig de la Bonanova 57 (Desapareguda)    
1909–1913   Rosari Monumental del Sanatori de Lluc
                     Mallorca        
1910             Reforma del Mas d'en Perdiu 
                     Botarell, Baix Camp        
1910–1911   Casa Casasayas
                     Palma     
1910–1912   Banc de Sóller
                     Sóller Mallorca
1910–?         Església Nova de Son Servera
                     Mallorca   
1911–1912   Xalet Serra
                     Reus, Carretera de Reus a Castellvell del Camp   
1911–1912   Laboratoris Serra
                     Reus, Carretera de Reus a Alcover           
1912             Baldaquí del Monestir de Ripoll
                     Ripoll (Destruït durant Guerra Civil)    
1912             Església de Sant Miquel de la Roqueta
                     Ripoll
1912–1913   Casa Miquel Benimelis
                     Palma, Plaça del Ferrocarril.       
1912–1914   Casa Bonada
                     Ripoll
1913–1921   Església del Sagrat Cor
                     Gijón
1915–1918   Casa Roig: Torre dels Pardals
                     Barcelona, Av.Verge de Montserrat   (Desapareguda)
1916–1918   Església, poble i celler Raimat
                     Lleida    
1916–1934   Foment de la Pietat i Biblioteca Balmes
                     Barcelona, Carrer Duran i Bas
1917             Hospital de Campdevànol 
                     Campdevànol, Ripollès, Carretera de Gombrén, 20       
1919–1922   Casa Fontana
                     Rupit             
1922             Restauració Monestir de Vallbona de les Monges   
                    Vallbona de les Monges
1923–1925  Can Trinxet – Casa Fi Vallès  
                    Sant Feliu de Codines
1923–1928  Pont neogòtic del carrer del Bisbe
                    Barcelona
1924            Caves Raventós
                    Raimat    
1924–1926  Casa Quadrada o Casa Serra
                    Reus
1925            Reforma Casa Figueras (Torre Bellesguard)
                    Barcelona
1925            Projecte Manicomi de Salt
                    Salt             
1927–1931  Obres i residència d'estudiants de l'Escola Industrial
                    Barcelona  
1927–1929  Parc Natural i Estació Sanitària del Montseny.
                    Montseny             
1929            Projecte Casa de la Caritat a Horta
                    Barcelona             
1931–194    Asil del Sant Crist
                    Igualada 
1939–1941  Restauració Catedral de Menorca 
                    Menorca
1940–1952  Església del Carme de Manresa
                    Manresa  (Durant la Guerra Civil va ser derruïda)