Salta al contingut principal

Editorial Seguí

L'Antiga Editorial Seguí és una obra modernista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

L'Antiga Editorial Seguí està ubicada a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Torrent de l'olla, Perill, Còrsega i Martínez de la Rosa. Fa cantonada entre els carrers Bonavista i Torrent de l'Olla. En aquest últim hi ha l'accés principal de l'edifici.

De planta rectangular, és un edifici concebut per albergar una industria editorial. Consta de planta baixa, principal i una planta de coronació i la seva estructura és metàl·lica. L'accés principal es desdobla en dos portals i dona pas a una zona de vestíbul que conté l'escala principal d'accés a les plantes superiors.

La façana principal té una composició simètrica amb obertures organitzades per franges horitzontals coincidint amb les plantes de l'edifici. Té una planta baixa amb obertures d'arcs escarsers d'amplades variables. Una cornisa de perfil classicista amb dentell separa aquesta planta de la següent. La planta principal presenta una sèrie d'obertures d'arcs de mig punt de ritme regular i la última planta per obertures rectangulars de dimensions reduïdes que formen una seqüència a mode de llotja. El coronament de l'edifici és un mur d'obra profusament decorat amb grans elements florals repetitius de dimensions similars a les finestres de la llotja. Al centre de les dues últimes plantes es formalitza un element compositiu que integra tres mòduls d'obertures i és coronat per un frontó elevat de perfil escarser que combina diversos tipus de motllures. En el timpà integra un baix relleu amb una imatge al·legòrica de la industria original.

La façana secundària és curta i repeteix els mateixos criteris que la principal. La reduïda amplada requereix només tres mòduls d'obertures. Per això, a nivell compositiu, es formalitzen tres eixos verticals que s'acaben d'emfatitzar al convertir-se les finestres del principal en balcons. Aquest últims estan formats per balustres que no sobresurten del pla de façana. A nivell ornamental presenta unes obertures en planta baixa amb detalls de motllures i emperlats que al combinar-se generen detalls geometritzants propis d'estils europeus com el Arts and Crafts o L'Art déco.

La trobada de les dues façanes se soluciona amb un element columnar just a la cantonada de geometria molt rectilínia i amb escassetat de decoracions que contrasta amb l'ornament de les façanes. El parament de la façana està fet amb revestiment continu lis, els emmarcaments i decoracions són d'obra revestida. La coberta és plana amb terrat del qual surt un àtic prudencialment retirat de la façana.



Artísticament cal destacar el treball artesanal de la decoració de les façanes, especialment l'ampit d'obra de remat de l'edifici que incorpora emperlats i elements florals. El més significatiu és un gira-sol repetitiu de gran dimensió que al centre de la seva flor integra traceria que permet la ventilació de la càmera del terrat. També són notables les composicions escultòriques del timpà de les obertures de la planta principal. L'ordenació del carrer Bonavista va ser el 1835.

Va rebre dos guardons de l'Ajuntament de Barcelona: una segona menció l'any 1912 i el tercer premi d'edificis acabats el 1913. Amb posterioritat a l'ús editorial, va ser utilitzat com a magatzem comercial (primer "Almacenes El Águila", i després "Almacenes El Mundo") i com a seu de l' Institut Català d'inspecció i control tècnic).

Enllaços:

sites.google.com/


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Antiga Clínica i Centre Mèdic (Molins de Rei)

 L'Antiga Clínica i Centre Mèdic és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). Està catalogat com a patrimoni arquitectònic català. Descripció Antiga Clínica i Centre Mèdic Aquest edifici va ser construït per acollir les escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada a Molins de Rei l'any 1880.  Posteriorment va ser utilitzat com a seu de la “Clínica“, nom amb el qual era conegut popularment el centre mèdic que ocupà l'edifici. L'any 2007 es reconvertí en un complex residencial i la façana fou l'únic element que es va mantenir de l'edifici original. Es tracta d'un edifici cantoner d'estil modernista, construït amb treball de maçoneria de pedra combinada amb maó fosc. La cantonada, lleugerament aixamfranada, està presidida per una imatge del Sagrat Cort de Jesús. Les obertures de les façanes estan emmarcades amb maó vist i, a les llindes de les finestres de la planta baixa, aque...

Eduard Maria Balcells i Buïgas

(Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. Els estudis els va cursar al col·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura i poc després d'obtenir el títol el 1905, va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any. Quan era jove, junt amb el seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, varen realitzar múltiples experiments influïts per la febre inventora de l'època. Entre d'altres varen desenvolupar un subma...

Josep Azemar i Pont

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ va ser un arquitecte modernista. Es va casar amb Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés i van tenir vuit fills, entre ells Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, esposa de Manuel Carrasco i Formiguera i mare de Raimon Carrasco i Azemar. Autor de nombrosos edificis modernistes de Figueres, on va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914, com la Casa Cusí, la Casa Aron, la Casa de Puig (casa natal del pintor Salvador Dalí), la Casa Puig Soler, la Casa Salleres, la Casa Mas Roger o l'Escorxador municipal. A Olot va construir la Casa Pujador. Va dirigir la reforma de la Vil·la Florida de Barcelona, antiga Escola de Puericultura i actualment centre cívic de Sarrià - Sant Gervasi.  Vil·la Florida (Barcelona) Casa Cusí (Figueres) Casa de Puig (Figueres) Casa Puig Soler (Figueres) Casa Salleres (Figueres) Casa Mas Roger (Figueres) Escorxador municipal de Figueres Casa al carrer Moreria, 6 (Figueres) Casa Pujador (Olot)