El modernisme Català

(Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. Els estudis els va cursar al col·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura i poc després d'obtenir el títol el 1905, va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any. Quan era jove, junt amb el seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, varen realitzar múltiples experiments influïts per la febre inventora de l'època. Entre d'altres varen desenvolupar un subma

La Casa Pujador és una obra d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. La façana està formada per dues parets. L'eix compositiu bascula pel costat de la torre de l'angle, de planta circular, que surt d'un gran boínder ubicat al primer pis. Als baixos hi ha comerços i sobre d'ells hi ha una sèrie d'arcs apuntats. Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics. Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica. El principal material constructiu és la pedra. La Plaça és configurada als segles XV i XVI. El que podem apreciar ara és el predomini de l'eclecticisme on sobresurten amb molta força la formulació gòtica i la modernista. L'edifici, a nivell urbanístic, constitueix un punt de referència important dins el context on està situat (al xamfrà de dos carrers i davant la placeta del Conill)

És és un edifici del municipi de Figueres (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.   És un edifici situat al centre històric de la ciutat. És un edifici d'obra vista amb incorporacions d'elements ceràmics de tipus popular a les façanes i cobertes. El mòdul central conté elements decoratius simètrics amb tres arcs de mig punt amb dovella clau destacada i un òcul entre els arcs. Fris ceràmic a la imposta dels arcs. La planta baixa presenta cornisa emmerletada amb decoracions ceràmiques de botons. El pis superior es troba més endarrere que la façana. Cal destacar la finestra amb tres obertures amb arc de mig punt. Coberta a dues aigües. A l'interior la distribució respon a la funcionalitat d'un escorxador, amb planta basilical. Després de la desamortització de l'any 1835, on hi havia hagut l'antic convent dels caputxins, l'arquitecte J. Roca i Bros va fer un projecte inicial d'escorxador municipal de Figuere

És un habitatge del municipi de Figueres (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  Edifici situat al centre històric de la ciutat molt a prop de l'Ajuntament. És un edifici cantoner a tres carrers. És un edifici que destaca per les seves tres façanes i per l'equilibrada combinació del ferro, fusta, rajol, ceràmica i pedra. Les tres façanes estan distribuïdes de la mateixa manera. A una de les façanes laterals presenta a la planta baixa encoixinat de pedra al sòcol; amb tres portals d'arc de mig punt units per la línia d'impostes i dos portals laterals d'arc rebaixat. Al primer pis finestres inscrites en arcs de mig punt cecs amb guardapols i ampit emmotllurat sobresortit. Culmina amb cornisa amb motllures dentelades i teulada de ceràmica vidriada en verd i groc. A l'altra façana lateral presenta portal d'arc de mig punt central i dos portals d'arc rebaixat laterals. Al primer pis tribuna central tancada sobre mèns

Casa Salleres és un habitatge del municipi de Figueres (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  Edifici emplaçat al nord de la Rambla, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha quatre portals en arc escarser amb la imposta decorada amb relleus florals i el mur en encoixinat rústic. Al primer pis, la planta noble, presenta una rica balconada seguida, les finestres de la qual allindanades i decorades amb ornamentació floral, interrompuda al centre per una tribuna vidriada, sostinguda per mènsules. En el segon pis també hi ha balconada correguda a la part central, i dos balcons laterals. Tota la façana està recoberta per un encoixinat més suau que el de la planta baixa, i queda culminada per una franja estucada floral, i pinacles de pedra i ceràmica a nivell de la terrassa que cobreix tot l'edifici. Cal destacar els remats decoratius fets amb trencadís i els elements ornamentals de la balconada. Inicialment aquesta casa no donava a

Edifici del municipi de Figueres (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  Edifici obra de 1901 de l'arquitecte Josep Azemar. Situat en el centre històric de la ciutat, amb una façana que dona a la Rambla Sara Jordà. És un edifici en cantonada, amb una torre situada a l'eix de l'edifici. La planta baixa està destinada a ús comercial (Armeria Romero). En el primer pis trobem sis finestres sobre un encoixinat que es perllonga en vertical en el cos central de la cantonada. En el segon pis destaca la tribuna-balcó semicircular amb arcs de mig punt i balustrada, que suporta un balcó al pis superior. Aquest cos-torreta culmina amb una cúpula ceràmica. A banda i banda d'aquest cos central, la façana presenta finestrals i balconades amb guardapols ornamentals (en forma de U), i presenta l'arrebossat pintat. L'edifici està cobert per terrassa rematada per barana amb balustrada.

Habitatge del municipi de Figueres (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici al centre de la ciutat històrica. És un edifici entre mitgeres bastit en desnivell. Consta de planta baixa, una planta pis i galeria amb una torre a manera de campanar en un costat. La planta baixa té un encoixinat de carreus a la base. A la planta baixa presenta portal d'accés d'arc apuntat on destaca la dovella central amb motiu geometritzant. A un lateral presenta finestra trigeminada amb arcs trevolats i l'altra banda dos portals laterals amb permòdols. A la primera planta, sobre els portals mènsules decorades que sostenen els balcons amb obertures d'arc a nivell i guardapols i motiu floral.   Sobre la finestra trigeminada lateral presenta tribuna oberta sobre mènsules. Tant la tribuna com els balcons presenten barana amb ornamentació floral esculpida en pedra. De la barana arrenquen les columnes que sostenen la coberta amb arcs lobulats. El

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ va ser un arquitecte modernista. Es va casar amb Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés i van tenir vuit fills, entre ells Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, esposa de Manuel Carrasco i Formiguera i mare de Raimon Carrasco i Azemar. Autor de nombrosos edificis modernistes de Figueres, on va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914, com la Casa Cusí, la Casa Aron, la Casa de Puig (casa natal del pintor Salvador Dalí), la Casa Puig Soler, la Casa Salleres, la Casa Mas Roger o l'Escorxador municipal. A Olot va construir la Casa Pujador. Va dirigir la reforma de la Vil·la Florida de Barcelona, antiga Escola de Puericultura i actualment centre cívic de Sarrià - Sant Gervasi.  Vil·la Florida (Barcelona) Casa Cusí (Figueres) Casa de Puig (Figueres) Casa Puig Soler (Figueres) Casa Salleres (Figueres) Casa Mas Roger (Figueres) Escorxador municipal de Figueres Casa al carrer Moreria, 6 (Figueres) Casa Pujador (Olot)

Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872-1911), fou un arquitecte modernista català. Junt amb els arquitectes Roc Cot i Cot i Salvador Pedrol i Oller va tenir un despatx professional durant 10 anys al carrer de Boters, fins a la mort de Cot. Va ser el cap de la Secció Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. El 1896 va realitzar diversos projectes d'edificis d'aquaris per a ser presentats a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona d'aquell any. Col·laborador de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Grand Hotel de Palma (Mallorca). Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va realitzar els plànols del Palau Güell per a ser presentats a l'exposició de l'arquitecte Antoni Gaudí al Grand Palais de París, el 1910. 1900  Casa Francesc Valls           Rambla de Sant Ferran, 48. Igualada 1901  A Cal Sabater           Rambla de Sant Isidre, 37. Igualada  1901  Casa Oller         

 La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l'avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s'havia establert una comunitat de frares dominics, d'on li ve el seu nom popular del Frare Blanc. El 1903 va ésser adquirida per l'indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial. La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l'estructura original de la masia però en va canviar totalment l'aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dona un aire molt harmoniós i personal. Després d'aquesta transformació va guanyar el

La Casa Fornells és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé cap a l'any 1903 i localitzada a l'avinguda Tibidabo número 37. Aquesta casa es localitza concretament en una parcel·la limitada per l'avinguda Tibidabo (núm.37), el carrer de Bosch i Alsina (núm.1) i el carrer Teodor Roviralta (núm. 14). Es tracta d'una construcció organitzada en una planta rectangular però volumètricament molt irregular, ja que presenta diversos nivells que conformen un alçat esgraonat. A excepció de la torre central, la casa consta de tres nivells (planta baixa, planta primera, segona i cobertes) organitzat de forma irregular. D'aquesta manera, es combinen cossos d'un únic nivell amb altres de dos pisos tot coberts amb terrats plans transitables que proporcionen a l'edifici nombroses terrasses a diferent alçada. Com ja s'apuntava anteriorment, l'element més alt i

 Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d'Alcàntara -actualment carrer de Llovera-. Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952 a Barcelona. El seu pare, Jaume Rubió i Almirall, era del Vendrell, però per motius laborals s'instal·là a Reus on es casaria amb Bonaventura Bellver i Tarrats i formarien una família amb quatre fills. Cal destacar que el fill gran, Marià, va estudiar per ser enginyer militar però va acabar dedicant-se a l'enginyeria civil, cosa que influenciaria en Joan i treballaran junts amb força freqüència. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Reus i als 15 anys, quan obté el títol (octubre de 1886), es va traslladar a Barcelona per matricular-se a l'Escola d'Arquitectura. Tot i que va perdre un any pe

El Casino i Gran Hotel de la Rabassada fou un complex de luxe que incloïa un hotel i un casino, situat a la carretera de la Rabassada, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Pren el nom de de la serra de la Rabassada al vessant vallesà de Collserola, perquè el complex de luxe burgès de principis del segle XX es va ubicar en aquesta zona. Es pot veure encara escrit en la toponímia, i en llocs derivats del topònim, amb la grafia Arrabassada, perquè inicialment es va prendre l'origen de la paraula com d'arrabassar un indret, però segons el Nomenclàtor Oficial de la Toponímia Major de Catalunya (2005) prové de rabassa, perquè aquella zona (com tot Collserola) estava coberta de vinya. Així ho descriu el catàleg oficial de finques singulars del Parc de Collserola aprovat pel Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en sessió del 2-6-20, segons el web de la mateixa entitat: "...L'antic Casino de la Rabassada formava part d'un

L'Antiga Editorial Seguí és una obra modernista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció L'Antiga Editorial Seguí està ubicada a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Torrent de l'olla, Perill, Còrsega i Martínez de la Rosa. Fa cantonada entre els carrers Bonavista i Torrent de l'Olla. En aquest últim hi ha l'accés principal de l'edifici. De planta rectangular, és un edifici concebut per albergar una industria editorial. Consta de planta baixa, principal i una planta de coronació i la seva estructura és metàl·lica. L'accés principal es desdobla en dos portals i dona pas a una zona de vestíbul que conté l'escala principal d'accés a les plantes superiors. La façana principal té una composició simètrica amb obertures organitzades per franges horitzontals coincidint amb les plantes de l'edifici. Té una planta baixa amb obertures d'arcs escarsers d'amplades variables. Una

Can Vilumara C/ Josep Tarradellas i Joan, 147 L'Hospitalet de Llobretat (Barcelona) Can Vilumara és un conjunt d'edificacions de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegit com a bé cultural d'interès local.  

C     Can Masllorens     Can Riera (Olot)     Can Roca (Olot)     Can Sibidí     Casa Agustí (Olot)     Casa al carrer Joaquim Vayreda i ronda Fluvià (Olot)     Casa de Can Nolasc Sacrest     Casa de Prat     Casa Escubós     Casa Gaietà Vila     Casa Gassiot     Casa Pujador     Casa Solà Morales E     Edificis Mas Llopart H     Habitatge al carrer Bisbe Vilanova, 14     Habitatge al carrer Vilanova i carrer Paluzie (Olot) P     Panteó de la Família Capdevila     Panteó de la Família Danés     Panteó de la Família Esquena-Casadevell     Panteó de la Família Masllorenç     Panteó modernista de Marià Vayreda

B     Casa Barbey (la Garriga)     La Bombonera (la Garriga) C     Can Llorens     Casa Agustí Furriols     Casa Alfred Santamaria     Casa Antoni Barraquer     Casa Domingo Pujadas     Casa Esteve Font Germà     Casa Fèlix Fages     Casa Jaume Serra Dachs     Casa Joan Calls     Casa Joan Colom i Capdevila     Casa Joan Grau i Ponsoda     Casa Josep Reig     Casa Lluís Ambrós     Casa Mercè Pasqual     Casa Mercè Pla Masgrau     Casa Narcisa Freixas     Casa Pere Sellarès     Casa Pere Serra i Pons     Casa Ramon Reig i Argelagós     Casa Sebastià Bosch i Sala     Casa Sebastià Bosch Sala     Conjunt de Can Durall P     Portalada, tanca i jardí de Vil·la Martin R     Can Raspall (la Garriga) T     Torre Enriqueta i portalada     Torre Iris     Torre Sant Josep V     Villa Cristina     Vil·la Dolors     Vil·la Maria (la Garriga)

Cal Valeri         C. Barcelona, 134, Salvador Valeri Pupurull     Habitatge al carrer Barcelona, 144          Habitatge al carrer Barcelona, 233          Casa de la Vila Plaça de la Vila

Hotel Europa Can Navàs Casa Rull

 L'Antiga Clínica i Centre Mèdic és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). Està catalogat com a patrimoni arquitectònic català. Descripció Antiga Clínica i Centre Mèdic Aquest edifici va ser construït per acollir les escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada a Molins de Rei l'any 1880.  Posteriorment va ser utilitzat com a seu de la “Clínica“, nom amb el qual era conegut popularment el centre mèdic que ocupà l'edifici. L'any 2007 es reconvertí en un complex residencial i la façana fou l'únic element que es va mantenir de l'edifici original. Es tracta d'un edifici cantoner d'estil modernista, construït amb treball de maçoneria de pedra combinada amb maó fosc. La cantonada, lleugerament aixamfranada, està presidida per una imatge del Sagrat Cort de Jesús. Les obertures de les façanes estan emmarcades amb maó vist i, a les llindes de les finestres de la planta baixa, aque

 La Casa Tarragó és un edifici del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). Està catalogat com a patrimoni arquitectònic català. Descripció: Antiga Rambla de la Riera    Habitatge cantoner unifamiliar, la planta baixa del qual es reconvertí en establiment comercial. Per les seves característiques decoratives se situa dins l'estil modernista, amb un acurat treball de façanes, balcons, finestres, torreta cònica, decoracions florals, esgrafiats i recobriment de trencadís ceràmic. És un dels edificis representatius del moviment modernista a Molins de Rei.   

 Ca n'Ametller és un edifici de planta i dos pisos a la vila de Molins de Rei (al Baix Llobregat) destacada pels seus magnífics esgrafiats, de tipus geomètric. Aquella té una gran porta amb arc escarser emmarcat en pedra i una finestra enreixada a cada costat. El primer pis consta de tres balcons amb barana de ferro, i el segon té una finestra a cada extrem i, a la part central, dues arcades. 

 L'Edifici de la Federació Obrera (popularment coneguda com la Fede) és un edifici del municipi de Molins de Rei protegit com a bé cultural d'interès local. L'entitat, creada amb el nom de Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei, va ser fundada l'any 1915 però l'edifici és de l'any 1922. L'exterior, d'obra vista, presenta elements que denoten la influència que exercí el modernisme en l'obra de Cèsar Martinell. Destaca especialment el balcó central, de formes gaudinianes.

És autor del colmado Moriscot (1906),[2] del bloc d'habitatges Casa Auguet (1912),[3][4][5] de la botiga Novetats Massot (1916),[6] i de la Casa López (1916) també a Girona. Amb Martí Sureda i Vila és autor de l'antiga seu del Banc d'Espanya (1901-1902) a Girona.[7]

Jaume Coll Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) va ser un arquitecte modernista català. Exercí com a arquitecte encara que no aconseguí el títol d'arquitecte, perquè va decidir anar a treballar amb el seu amic íntim, l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet des del 1887 fins a la seva mort. La falta de titulació fa que els seus projectes foren signats per un altre arquitecte, en molts del casos pel mateix Gaudí, com és el cas de la Casa Museu Gaudí que es troba al Parc Güell.

Jaume Coll  Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, deixeble d'Antoni Gaudí i pare del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncle del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.

Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.   Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat. Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers en l'incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d'una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals, Jordan, havia testificat a favor d'Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d'emprendre la que van anomenar "reforma del Cuerpo". Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles. Encara

Jaume Coll   Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924)